Marina Ginestà
1940. En una illa del Caribe, dos exiliats catalans, Marc-Aureli Batlle, antic tinent de l’Exèrcit Republicà durant la guerra civil, i Maria Fontanella, viuen una història d’amor del qual la Segona Guerra Mundial n’és el contrapunt dolorós. Els dramàtics esdeveniments d’Europa arriben fins al lloc i, alternativament, nodreixen en ells l’esperança en el retorn o l’adolorit desarrelament d’exiliats, que només en la mútua ajuda troba comprensió. Paral•lelament, unes altres històries s’esdevenen al poble de San Pedro, el qual sofreix els mateixos problemes que tots els països econòmicament colonitzats per Nord-Amèrica i on la gent és hereva dels valors - i dels vicis - de la civilització hispànica. I les especials condicions socioeconòmiques de l’illa - del país - posen de relleu, precisament, els més negatius: caciquisme, 'machismo', tabús religiosos i culturals... Els antípodes no són, després de tot, habitants d’un món massa llunyà.
